Grup d'Animació a la Lectura

Grup d'Animació a la Lectura

sábado, 28 de marzo de 2015

CONCURS MENSUAL (abril)

QUI ÉS?
Deixa la teva resposta a la bústia de porteria o envia'ns la resposta al nostre correu electrònic! (sclectura@gmail.com)

JK Rowling - Protagonista del concurs mensual de març.

El meu pare i la meva mare eren els dos de Londres. Es van conèixer en un viatge de tren quan tenien, ambdós, divuit anys. La meva mare va dir que tenia fred, i el meu pare va fer de compartir el seu abric amb ella, i... bé. Es van casar més o menys un any després d’això. Quan la meva mare tenia tan sols vint anys em va donar a llum. 

Vaig néixer a Chipping Sodbury, prop de Bristol (Anglaterra), el 31 de juliol (com en Harry Potter) del 1.966. Era un bebè certament rodanxó. La descripció a “la pedra filosofal” de les fotografies que “semblava una gran pilota de platja [...] amb barrets de colors diferents” s’ajusten molt a la meva imatge dels meus primers anys de vida.
Durant un temps vaig anar a l’escola de Winterbourne i m’ho vaig passar molt bé.Recordo que fèiem molts treballs amb fang, dibuixàvem i escrivíem històries, cosa que se’m donava de meravella. No obstant, els meus pares sempre havien tingut el somni d’anar a viure al camp, i pels voltants del meu novè aniversari ens vam mudar a Tutshill, un poblet de Gal·les. A Tutshill hi ha un castell dalt d’un penya-segat que domina tota la vida. Crec que això explica moltes coses... 
En els meus primers anys escolars em passava l’hora del menjador inventant històries protagonitzades pels meus amics convertits en superherois... que acabaven amb “continuarà”!

Quan vaig complir els onze anys vaig anar a l’escola de secundària Wyedean. Quan feia sisè superior em va passar una cosa molt important. Un noi provinent de Xipre (el seu pare treballava a l’exèrcit) va arribar a l’escola. Es deia Sean Harris, a qui està dedicada “la cambra secreta”, i tenia el seu propi cotxe. El Ron no és un retrat del Sean, però sí que s’hi assembla molt. Ell va ser el primer dels meus amics en aprendre a conduir. Aquell cotxe blau i turquesa va significar per a mi la LLIBERTAT i el deixar de demanar al meu pare que em portés a tot arreu, que és la pitjor cosa de viure en un poble de camp si ets una adolescent. En Sean va ser la primera persona amb qui vaig parlar seriosament sobre la meva real ambició per ser escriptora. 

A l’escola de secundària també vaig conèixer la senyoreta Shepherd, professora de llengua anglesa, que va influenciar-me molt en la meva vida. Era molt estricta, i podia arribar a ser crítica i cruel, però treballava a consciència. Jo la respectava molt perquè l’apassionava ensenyar. Així que m’agradava molt la classe de llengua i literatura. La senyora Shepherd posava molt d’èmfasi en l’estructura dels textos i no permetia que li entreguéssim la feina poc treballada. Tot i que jo llegia molt, em va anar d’allò més bé que m’ensenyessin què és el que estructura un text i li dóna ritme. Vaig aprendre moltíssim d’ella i encara seguim en contacte. Quan va sortir publicat “la pedra filosofal”, em va enviar una carta a través de l’editorial Bloomsbury. Per a mi els seus comentaris van ser més importants que qualsevol crítica dels diaris, perquè sabia que tot el que deia ho deia sincerament: el llibre li havia agradat.

Vaig acabar l’escola el 1983 i me’n vaig anar a estudiar a la University of Exeter. Quan vaig acabar la universitat me’n vaig a anar a Londres, va ser després d’un cap de setmana buscant pis, en un tren ple de gent a gom a gom, que simplement va aparèixer la idea de Harry Potter.
Durant anys vaig estar treballant damunt el llibre, fent-ne modificacions i donant-li voltes, a la fi, l'editorial Bloomsbury el va publicar, la primera història de Harry Potter sortia a la llum i... de segur que ja coneixeu la resta de la història, no? la publicació van anar de meravella. 
Una editorial americana, Scholastic, em va pagar 150.000€ assegurant-me la publicació dels set llibres. Dos anys després de “la pedra filosofal” vaig treure “la cambra secreta”. Va ser realment difícil d’escriure, doncs no sabia si el nivell estaria a l’alçada de com la gent esperava. Però al ser número 1 en vendes en les primeres setmanes em van fer canviar l’opinió... I així s’han anat publicant els demés: “el pres d’Azkaban”, “el calze de foc” i “l’orde del Fènix”.
La Warner Bros., i això ja va ser massa per mi, va comprar-me els drets dels primers llibres per fer pel·lícules de Harry Potter!
No crec en la màgia, però... no trobeu que tot el que està passant és màgic?

jueves, 26 de marzo de 2015

Lucía Stämpfli, guanyadora del concurs mensual de març.

Avui hem fet el sorteig del concurs mensual de març.
29 alumnes de diferents cursos varen participar i 28 varen encertar que el personatge del mes era, ni més ni manco: J.K. Rowling,  l'autora dels llibres de Harry Potter (llibres que, com us mostren Paula i Irene, podeu trobar a la nostra Biblioteca)


En Joan Llorente (5èC), que sempre esta de visita per la Biblioteca, ha exercit de mà innocent i la guanyadora ha estat na Lucía Stämpfli, de 5èA. S'ha posat súper contenta i li ha fet molta il·lusió guanyar el concurs.

Moltes gràcies a tots i animau-vos a participar durant el mes d'abril!

martes, 24 de marzo de 2015

Cercant...

Avui parlem d'uns llibres amb poc text però amb moltes possibilitats educatives: I Spy i ¿Dónde está Wally?

Encara que sembli que no són llibres de llegir, són eines per desenvolupar i reforçar moltes habilitats.
Amb ells es pot desenvolupar el vocabulari utilitzant el text que apareix a cada imatge, que dóna pistes, permet solucionar endevinalles i suggereix la recerca específica d'objectes o elements determinats.
Aquests llibres també són bons per exercitar el pensament crític, ja que és necessari mirar amb atenció, tenir claredat exacta sobre l'objecte que es cerca, recórrer a la memòria visual i observar amb calma cada secció de la imatge.
A més a més són un gran exercici per desenvolupar l'orientació espacial: permeten posar en pràctica la lateralitat, la ubicació dels objectes i la comparació.
Així mateix, l'enorme riquesa visual de cada imatge, afavoreix la creativitat i ofereix opcions de creació literària. Com que cada imatge està saturada i amb molts d'objectes camuflats, s'ha de recórrer a la persistència i a la paciència.

Els llibres de I spy, de Walter Wick i Jean Marzollo, presenten imatges grans i acolorides amb moltíssims de dibuixos i símbols. Cada pàgina té un tema concret i a la part inferior hi ha un text que determina, inicialment, quins objectes cercar.
Els llibres de ¿Dónde está Wally?de Martin Handford, presenten imatges plagades d'elements repetits o semblants, però amb només un únic i genuí Wally a cada pàgina. S'han de llegir les pistes i instruccions, per trobar a Wally i a altres personatges.

Potser el més important d'aquests llibres és que afavoreixen la lectura compartida, divertida i especial, ja que es pot fer en família.
[Article extret de: http://revistababar.com/wp/libros-que-ofrecen-mas-de-lo-que-capta-el-ojo/]

jueves, 19 de marzo de 2015

CONCURS MENSUAL (març)

SORTEIG: dijous 26 de març!
QUI ÉS?
Ja saps qui és? Deixa la teva resposta a la bústia de porteria o envia'ns la resposta al nostre correu electrònic! (sclectura@gmail.com)

miércoles, 18 de marzo de 2015

És Cervantes... quasi segur!

Si estau atents a les notícies habitualment, sabreu que un grup d'investigadors ha estudiat uns ossos trobats a la cripta del convent de les Trinitarias Descalzas de Madrid perquè sembla que, alguns d'ells, pertanyen a l'escriptor espanyol més famós del món: Cervantes.

El fet és que no podem saber si aquests són realment els ossos de Miguel de Cervantes, ja que estan molt degradats, estan mesclats amb els ossos de 15 persones més, i s'haurien de comparar amb els de la seva germana per veure si l'ADN coincideix.
Els ossos de la germana de l'escriptor es troben mesclats amb molts ossos d'altres difunts a l'ossari del convent d'Alcalá d'Henares. Treure tots els ossos, distingir els de la seva germana i treure'n l'ADN, seria una feina moooolt llarga i moooolt cara, per això, en principi, no es farà.

Per tant, per què diuen que quasi segur que és Miguel de Cervantes?
Doncs perquè hi ha moltes coincidències i cap discrepància entre el què ens diu la història sobre Cervantes i el que els investigadors han trobat.
És a dir, no podem comprovar científicament que les restes pertanyen al gran escriptor, però pel que se sap d'on, quan i com el varen enterrar, tot indica que és ell.



Si t'interessa saber com va ser la vida de l'autor del Quixot, pots trobar llibres adaptats a la teva edat com els que veus a les fotos.
També hi ha adaptacions del llibre més universal que són divertides i entretingudes!

martes, 17 de marzo de 2015

70 años de la muerte de Ana Frank

Ana Frank es una niña judía que, durante le Segunda Guerra Mundial, tiene que esconderse para escapar de la persecución de los nazis. 
Junto con otras siete personas permanece escondida en la «casa de atrás» del edificio situado en el canal Prinsengracht n° 263, en Ámsterdam.
Después de más de dos años de haber estado ocultos, los escondidos son descubiertos y deportados a campos de concentración. De los ocho escondidos, solo el padre de Ana, Otto Frank, sobrevive a la guerra. 
Otto encuentra el diario de Ana al regresar a la «casa de atrás» y decide publicarlo; Ana se hace mundialmente famosa.

Podéis encontrar muchísima información en el siguiente enlace: http://www.annefrank.org/es/ y también... ¡podéis leer su diario!

¿Alguno habéis visitado su casa museo en Amsterdam? Si queréis nos podéis hacer llegar alguna foto de vuestra visita y la publicaremos en el blog, ya sabéis nuestra dirección: sclectura@gmail.com.

sábado, 14 de marzo de 2015

Què us agradaria penjar al blog?

Hola lectors i lectores!

Hem pensat que potser teniu notícies, articles, històries, fotos, recomanacions o altres coses relacionades amb la lectura que us agradaria que penjàssim al blog, a partir d'ara ens ho podeu fer arribar a la direcció que trobareu aquí davall, i, si podem, les posarem al blog. Animau-vos!

sclectura@gmail.com

MICRORRELATOS DE 1º ESO

Aquí tenéis los ingeniosos microrrelatos escritos por alumnos de primero de ESO, hemos destacado en color los tres ganadores. ¡Enhorabuena, buen trabajo!


1) Los dientes son las ventanas de la lengua.

2)”El Grito” es el retrato de un chico al que le dieron las notas antes de su cumpleaños.

3) Los enchufes son los ojos de las paredes.

4) Si matásemos a todos los malvados, sólo quedarían asesinos.

5) El marido era adicto al tabaco. Su mujer le apagó los humos.

6) Vivía un cuento de hadas pero pronto se le acabó la magia.

7) Quería pasar página pero se le acabó el libro. (Iván)

8) El novio amenazaba constantemente con cortar. La novia, cansada, le dio las tijeras.(Jaume)

9) Le concedieron un deseo. Pidió ser rico. Acabó devorado.

10) La mujer quería conseguir algo que le llenara de verdad. El marido le compró una hamburguesa doble.(George)

11) Siempre iba tapada con una toalla hasta que, muy cansada, decidió tirarla.

12) Cuando la golondrina se desvió de la bandada, las otras le recriminaron que estaba en las nubes.

13) Quería una esposa para toda la vida. Atracó un banco. El policía hizo el resto.

14) Se le encendió la bombilla y tuvo una maravillosa idea. Lástima que al poco tiempo se le fuera la luz.

miércoles, 11 de marzo de 2015

RELATOS BREVES

Aquí tenéis los relatos breves ganadores de 2º de ESO, seis interesantes historias escritas por Verónica, Paco, Nerea, Teresa, Javi y Leyre.